“No és que per principi no ens agradi res que brilli, però sempre ens han agradat més les coses que tenen una ombra profunda que les que tenen una brillantor superficial. Tant en les pedres naturals com en els materials artificials, hi volem veure una llum tèrbola que ens faci pensar en el llustre del pas del temps.”
Junichirô Tanizaki és un exemple clar de la cultura tradicional japonesa. Aquest breu assaig de 1933 és un clàssic per definir la peculiar estètica japonesa que caracteritza els temples, la decoració, el teatre, el vestuari i tots els objectes nipons. A diferència de la llum i harmonia que els occidentals associem a l’ideal de bellesa, al Japó primen l’ombra, el contrast de la penombra i el buit.
