La Matilde ens envia aquesta foto feta al 1932 per Henri Cartier-Bresson i ens diu:
L’havia oblidat, i avui quan l’he trobat he pensat que era el paradigma de la fotografia perquè té l’instant, allò efímer, eteri i immaterial que és el moment, l’instant. I ho té per duplicat, és a dir, pel caràcter propi de la fotografia que en essència vol captar un instant precís per convertir-lo en etern i perquè aquest caràcter efímer i eteri es manifesta en l’ombra projectada. Aquest home i la seva ombra estan saltant el toll d’aigua des del 1932 i existiran eternament.
Em sembla un molt bon exemple de tot allò que és immaterial i efímer i, que el desig humà el converteix en quelcom immutable i etern.
